Leningrad 1931, Wohlen 2016.
Gran Mestre el 1956.
"El factor humà, les imperfeccions humanes, i la noblesa humana... aquestes són les raons que fan guanyar o perdre els matxs d’escacs." (Víktor Kortxnoi)
Durant trenta anys va ser un dels millors jugadors del món. És considerat, conjuntament amb Paul Keres, el millor escaquista de la història que no ha estat mai campió del món absolut.
El 1974, va perdre la final de candidats contra Kàrpov, qui va ser declarat el nou Campió del món el 1975 quan Bobby Fischer no es va presentar per defensar el seu títol. Després de desertar de la Unió Soviètica el 1976, Kortxnoi va guanyar dos cicles consecutius de Candidats i es va classificar per a jugar els dos matxs pel títol mundial contra Kàrpov, el 1978 i el 1981, però els va perdre ambdós.
Va ser candidat al títol de campió del món en un nombre rècord de deu ocasions. Va ser també quatre cops campió de la Unió Soviètica, cinc cops membre dels equips soviètics que varen guanyar el campionat d'Europa per equips, i sis cops membre dels equips soviètics que guanyaren les Olimpíades d'escacs. Ha guanyat, a més, cinc cops el campionat de Suïssa, i un el campionat dels Països Baixos.
Jugador d'una longevitat sense equivalent en el circuit professional, Kortxnoi es va enfrontar a tots els campions del món d'escacs des de Botvínnik, seguit de Smislov, Tal, Petrossian, Spasski, Fischer, Kàrpov, Kaspàrov, Kràmnik i Anand.
Víktor Kortxnoi va visitar diverses vegades Catalunya, destacant la seva participació a la Copa del Món de 1989 (el torneig més fort que s'ha disputat mai a Catalunya), on va quedar quart d'una nòmina impresionant, la seva victòria al Torneig de Banyoles de 2006, i el segon lloc al Magistral Ciutat de Barcelona de 2004, que en aquella edició commemorava el 75è aniversari de l'Obertura Catalana.
Posició al rànquing mundial i evolució Elo Més partides de Víktor Kortxnoi