Viatge als escacs
Índex dels articles Perles d'aquí Reportatges Miscel·lània Sobre el blog  
 

Sobre el blog
 
Corria el 2010 quan Marcos Taracido, editor de Libro de Notas (una revista digital literaria trufada d'excel·lents autors), em va proposar d'escriure, sense ànim de lucre, una columna mensual d'escacs de caire divulgatiu i cultural. La qualitat dels continguts de Libro de Notas em va animar a acceptar el repte i el cert és que vaig gaudir molt investigant i escrivint sobre els escacs i de tot allò que els envolta, que n'és molt. La revista va deixar de publicar-se el 2013 i llavors se'm va ocórrer crear el meu propi blog.

He traduït i publicat alguns d'aquells articles i poc a poc he aprofitat aquest espai virtual per comunicar altres experiències en el món dels escacs.

En els darrers anys m'he especialitzat en la fotografia dels escacs de competició, val a dir que de manera intuituiva, i he publicat milers d'imatges que són un recorregut visual per un món plè d'emocions, poc conegut al món mundial.

El meu darrer projecte, Perles d'aquí, centra l'activitat actual del blog. Aquest treball m'ha permès relacionar-me amb els millors jugadors d'èlit actuals catalans i estrangers que juguen a Catalunya, als qui he demanat una partida destacada comentada per ells mateixos. La resposta ha estat excel·lent i el projecte segueix viu.

També he destinat un espai, Miscel·lània, per posar-hi algunes aportacions i experiències personals en el món dels escacs.






Pau Pascual

  Pau Pascual Duran
Dissenyador d'interfícies i aplicacions

correu.pau@gmail.com
Facebook
Twitter



FIDE Fitxa FIDE  ;-)

 


 

Quant a mi


Com a molts, va ser el pare qui em va ensenyar el joc de reis quan jo era petit. Hi ha quelcom edípic en que sigui el pare ─el rei─ qui et transmet el joc de "matar el pare".

Recordo l'estiu del 72 ─jo tenia onze anys─ quan es va produir el segon gran esdeveniment mediàtic mundial que vaig tenir ocasió de viure (el primer va ser tres anys abans, quan Armstrong va trepitjar la lluna). En plè Matx del Segle, el pare em va ensenyar a reproduir les partides Fischer-Spassky que els diaris publicaven dia rere dia. Recordo que moltes de les jugades que feien aquells monstres dels escacs escapaven totalment de la meva comprensió, però el cert és que aquell ambient excitant va despertar en mi una gran curiositat i ganes d'aprendre.

En els següents anys vaig cultivar una passió pel joc que mantindria fins avui. Vaig participar en el torneig escolar "Dicen" (un diari esportiu de l'època) jugat al Palau de Congressos de Montjuïc. Encara recordo l'emocionant sensació quan un dia ens va visitar el mateix Anatoly Kàrpov el qual em va fregar l'esquena en passar per darrere meu mentre jo jugava una partida amb l'equip de l'escola Costa i Llobera.

Però l'esclat de l'adolescència em va allunyar del tauler. Sexe, droga i Rock and Roll van poder més que alfils i cavalls. Des de llavors la meva vida escaquística va ser pràcticament contemplativa però constant.

No va ser fins ja complerts els 50 anys, quan, després de quedar impressionat en anar d'espectador a un torneig internacional, vaig decidir federar-me i iniciar-me en el món de la competició, conscient de que ja mai tindré un gran nivell, però amb la il·lusió de progressar dia a dia, torneig a torneig. I el cert és que m'ho passo molt bé.

 No ho puc evitar. Sempre em tindrà enamorat aquesta meravellosa abstracció del pensament humà que són els escacs.


 

Viatge als escacs a TV3

Viatge als escacs a TV3

Dins la vinyeta de Wadalupe

Vinyeta Wadalupe

El dibuixant Andrés Guadalupe m'immortalitza en una vinyeta on estic transcrivint la meva "perla".

Xarxa de mat

Xarxa de mat

Conversa amb Miquel Fernández Díaz i Enric Garcia al programa de ràdio d'actualitat d'escacs.
 



   Llicència de Creative Commons Viatge als escacs · Pau Pascual Contacta